Les ciutats romanes estàven construides segons el traçat hipodàmic, al voltant del fòrum, que era l'actual ajuntament de les ciutats romanes, moltes ciutats eren fundades com a colònies militars i després creixien, per exemple Tarraco (Tarragona) o Barcino (Barcelona). En el cas que les ciutats fossin molt grans s'hi construïen amfiteatres, teatres, termes, i altres edificis d'oci per el benestar del poble romà.
-Cerimònia ritual de fundació d'una ciutat de nova planta ;
La construcció d'una ciutat de nova planta anava acompanyada d'una serie de cerimonies rituals. Un augur consultava els presagis examinant les entranyes d'un animal sacrificat per veure la voluntat dels deus. Si els signes eren favorables l'augur delimitava en el terreny el lloc precís que ocuparia la nova ciutat. El perímetre del nucli urbà era marcat per les marques d'una arada.
-Construccións que asseguraven el sanejament i la defensa de les ciutats romanes ;
Per assegurar el sanejament de les ciutats totes contaven amb fonts i per la defensa, hi havia torres de vigilància i muralles.
LES MURALLES
.jpg)
La defensa de les ciutats ha sigut un dels principals asumptes que diferents cultures han hagut d'afrontar per asegurar el futur, no només dels seus habitants i de les seves pertenencies, sino tambié de la seva cultura i forma de vida. Els romans van ser els que van perfeccionar els diferents métodes de defensa mitjançant muralles. Amb la "Pax Augusta", lógicament, es van reduir les construccions de muralles.
ELS AQÜEDUCTES
Les cases no tenien aigua corrent, excepte les domus, però cada illa de cases solia disposar d'una font pública. A més, en qualsevol ciutat s'havien construït diverses termes i s'havien de regar els jardins públics i privats. Per tant una ciutat romana necessitava un subministrament d'aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals .
L'aigua era desviada dels rius a una canalització coberta amb el fons impermeabilitzat per un arrebossament de morter. L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els obstacles naturals (muntanyes o valls) amb grans construccions en fileres d'arcs sobreposades. Aquesta és la imatge més difosa per l'espectacularitat de restes com l'aqüeducte de les Ferreres, a Tarragona, anomenat el Pont del Diable, el de Segovia o el Pont del Gard.En arribar a la ciutat anava a parar a una torre d'aigua, on l'aigua es filtrava d'impureses i des d'on es distribuïa en tres destins: un per a les fonts públiques, un altre per a les termes i un tercer per a les cases privades.
-Manera habitual de subministrar l'aigua ;
L'aigua es subministrava a través de les fonts, ja que les cases no tenien sistema d'aigua corrent. L'aigua de les fonts arrivaven a les ciutats utilitzant els aqüeductes esmentats en el punt anterior. Avui en dia, moltes ciutats continuen utilitzant els aqüeductes tot i que els canals oberts han sigut reemplaçats per tuberies modernes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada